Regne Longobard

**Regne dels Longobards**
*Regnum Langobardorum*
*Regnum totius Italiae*
	Escut
	El regne longobard (blau) en el moment de la seva màxima extensió, sota Aistulf
Informació
Capital	Pavia, Monza, Milà
Idioma oficial	llatí vulgar, longobard, italià vulgar
Religió	Paganisme; Cristianisme Arrianisme; Catolicisme;
Moneda	Tremissis
Període històric; Alta edat mitjana
Migració longobarda	568
Invasió franca	juny de 774
Política
Forma de govern	Monarquia electiva
Rex Langobardorum; Rex totius Italiae
• 565-572:	Alboí
	Desideri (darrer)

El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi (italià) Regnum Langobardorum (llatí), Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el 774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.